El Model CLAUS: mirar la persona sencera

«Què et passa?» és una bona pregunta. Però poques vegades n'hi ha prou.

Quan una persona arriba a consulta, el que la preocupa —l'ansietat, un moment difícil, un conflicte que es repeteix— no apareix mai aïllat. Passa dins d'una vida concreta: amb una feina, una família, una història. Per això a CLAUS treballem amb un model propi que mira el conjunt.

Tres mirades sobre una mateixa base

El Model CLAUS s'estructura en tres dimensions que s'influeixen contínuament:

• La persona — com penses, què sents i què fas. I el cos, que també hi és.
• Les relacions — aprenem qui som en vincle: parella, família, amistats. Com ens relacionem avui té història, i es pot revisar.
• El context vital — feina, escola, moment vital. El malestar sovint té sentit dins del context on apareix.

I a sota de tot, una base constant: la teva història personal. El passat informa —ens ajuda a entendre—, però no determina. Conèixer d'on venen les coses és el primer pas per decidir cap a on vols anar.

En infants i adolescents

Quan acompanyem infants i adolescents, el triangle s'adapta: mirem l'infant, la família i l'escola, perquè són els tres mons on creix. Treballar només amb el nen o la nena, sense comptar amb el seu entorn, seria mirar només un tros de la foto.

Per què treballem així

Perquè entendre el conjunt és el que permet acompanyar amb criteri, i no amb etiquetes. Cada procés és individual: no hi ha dues persones iguals, ni dos camins iguals.

Si vols conèixer el model més a fons, el t'expliquem a la pàgina del Model CLAUS — o millor encara, en persona: demana la teva primera visita.